4.4. Aprenentatge actiu
L’aprenentatge basat en la simple lectura i memorització d’informació, sense una aplicació directa, tendeix a ser feixuc i escassament motivador. En canvi, l’aprenentatge té moltes més possibilitats de reeixir quan construïm coneixement «fent coses», en col·laboració amb altres, a partir de l’exploració i de l’experiència, de l’assaig i de l’error.
L’aprenentatge tendeix a ser més significatiu i intrínsecament motivador, i es reté més fàcilment, quan l’estudiant s’enfronta a reptes i problemes reals, desenvolupant unes feines concretes, i també quan pot, després, reflexionar sobre el que ha funcionat i el que no, per tal de millorar-ne l’acompliment futur.
L’aprenentatge basat en la pràctica (learning by doing) és una metodologia que s’ha utilitzat en el món educatiu molt abans que les tecnologies digitals, sota diferents modalitats i denominacions: aprenentatge basat en problemes, aprenentatge per projectes, aprenentatge per descobriment, etc. En aquesta metodologia, l’aprenentatge té tendència a centrar-se menys en els continguts i més en les activitats d’aprenentatge, prevalent així la iniciativa i la participació activa de l’estudiant.
L’aplicació de les tecnologies digitals amplia notablement el ventall d’activitats i d’entorns per a l’aprenentatge actiu. Per exemple, permeten la cerca autònoma d’informació que l’estudiant requereix per a resoldre l’activitat plantejada, mitjançant cercadors, portals, pàgines web i altres recursos en línia. Les eines de la web 2.0 possibiliten, a més, que l’alumne construeixi els seus continguts a partir de la informació recopilada en diversos formats: blogs, mapes conceptuals, murs virtuals, infografies, webquestes, etc. Moltes d’aquestes aplicacions disposen d’opcions diverses per a compartir la informació i, fins i tot, treballar en col·laboració.
Altres tendències tecnològiques que potencien l’aprenentatge actiu són els simuladors 3D, els mons virtuals o els videojocs, que poden recrear escenaris reals i permeten que l’estudiant s’encari, virtualment i sense risc, a situacions i problemàtiques molt diverses. Una altra metodologia és l’aula invertida, o flipped classroom. En ella, els estudiants treballen el contingut a casa per mitjà de materials i de vídeos facilitats pel docent, mentre que el temps a l’aula es dedica a la resolució d’exercicis pràctics en els quals apliquen els coneixements adquirits. La programació i la robòtica són altres escenaris educatius caracteritzats per un aprenentatge pràctic i aplicat, com veurem més endavant.