4.2. Aprenentatge al llarg i ample de la vida

L’aprenentatge ja no es limita a una franja concreta d’edat ni es desenvolupa únicament en les institucions educatives convencionals (escoles, instituts, universitats…). Avui aprenem «al llarg i l’ample de la vida» (Castañeda i Adell, 2013), és a dir, a qualsevol edat i en diversos àmbits i situacions.
Les persones no únicament aprenem en entorns pedagògics formals, sinó que es pot dir que tota la vida és una font d’aprenentatge. Aquest aprenentatge continuat s’ha donat sempre, però avui dia ha esdevingut:
- més necessari, a causa del canvi i de la complexitat creixents, que acceleren l’obsolescència del coneixement, i
- més possible que mai, gràcies a les innovacions tecnopedagògiques, que ens proveeixen de nous dispositius, serveis i modalitats d’aprenentatge.
A diferència del que passava en societats tradicionals, la quantitat de coneixements acumulats per una persona actualment ja no és un factor determinant per al seu desenvolupament personal i professional. Ara que la informació és abundant i fàcilment accessible, adquireix una importància determinant la capacitat d’aprendre de manera permanent. Aquesta capacitat per a l’aprenentatge i l’adaptació al llarg de tota la vida és clau per a encarar amb garanties els reptes i les oportunitats que ens planteja l’actual context social, marcat pel canvi i la complexitat.
El Parlament i el Consell Europeu (2006) estableixen vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent. Entre elles hi ha les competències digitals, que van molt més enllà de l’habilitat per a utilitzar les TIC com a instruments, i inclouen valors, creences, coneixements, capacitats i actituds per a fer un ús adequat de la tecnologia, amb la finalitat de construir coneixement (Gutiérrez, 2011).
D’acord amb Ferrari (2012), les competències digitals són un dret de l’ésser humà, que inclou, a més de la capacitat per a emprar eficientment la tecnologia, altres competències relacionades amb la gestió de la informació, la col·laboració, la comunicació i compartició d’informació, la creació de continguts i de coneixement, l’ètica i la responsabilitat, així com l’avaluació i la solució de problemes.
L’ús de les tecnologies digitals i de la web social i la proliferació dels dispositius mòbils faciliten extraordinàriament l’accés a tot tipus de continguts, arreu i en tot moment. Així, l’aprenentatge pot esdevenir omnipresent, ubic (Ros, 2011, Ehlers, 2009).
Des dels seus inicis, internet ha permès a múltiples usuaris accedir a continguts, serveis i entorns de comunicació des de diferents ubicacions i a qualsevol hora. Aquesta capacitat de superar les barreres del temps i l’espai ha fet un pas més amb la generalització dels dispositius mòbils (telèfons intel·ligents, tauletes, ultraportàtils…).
Al voltant d’aquests dispositius s’ha desenvolupat tot un univers d’eines i de serveis (aplicacions, geolocalització, realitat augmentada, emmagatzematge al núvol, etc.), així com noves metodologies que busquen aprofitar-ne el potencial didàctic, conegudes com a mobile learning (m-learning) o aprenentatge mòbil. L’ús d’aquestes noves eines i metodologies incrementa en gran mesura els llocs, els moments i les oportunitats per a aprendre.