4.5. Aprenentatge centrat en l’estudiant
Un avantatge evident de l’aprenentatge en línia que afavoreix l’autogestió de l’aprenentatge rau en l’asincronicitat, que permet que els estudiants puguin adaptar l’estudi als seus ritmes vitals i professionals, alliberant-se de les obligacions dels horaris i dels desplaçaments. Les tecnologies digitals, però, ofereixen moltes altres oportunitats per a possibilitar processos més a mida de les necessitats, els interessos o els estils d’aprenentatge dels estudiants. Aquests tenen cada vegada més poder per a decidir què, com, on, quan i amb qui volen aprendre.
Les tecnologies digitals, en general, i les eines 2.0, en particular, es caracteritzen per posar en mans dels usuaris una diversitat sense precedents de recursos per a accedir a la informació, elaborar-la i compartir-la. Per això, avui dia els estudiants disposen de moltes més possibilitats a l’hora de gestionar els processos d’aprenentatge, adaptant-los a la disponibilitat i als interessos que tinguin en cada moment. D’aquesta manera, les noves eines possibiliten una educació cada vegada més centrada en l’estudiant.
En l’ensenyament tradicional i, també, en els primers desenvolupaments de l’educació en línia, els docents subministraven uns continguts estàndard i establien un procés d’aprenentatge, més o menys comú, per a tothom. Amb la generalització de les tecnologies digitals, cada vegada més és l’alumne qui escull les aplicacions amb què vol treballar, els continguts i les fonts d’informació a què vol accedir, o el ritme i el trajecte d’aprenentatge que seguirà. També té molta més llibertat per a ampliar informació per mitjà de fonts i de contactes, més enllà del marc del curs concret que estigui seguint.
L’autogestió de l’aprenentatge es concreta en la capacitat de l’estudiant a l’hora de:
- Assumir la responsabilitat del seu aprenentatge.
- Detectar les seves necessitats i establir els objectius a assolir.
- Identificar, seleccionar i emprar els materials i les estratègies que necessita i que més s’adapten al seu estil d’aprenentatge.
Castañeda i Adell (2013) parlen de l’aprenent emancipat, l’aprenent que és capaç d’assumir el protagonisme i el control del seu aprenentatge i que, per això, està en millors condicions per a esdevenir un ciutadà lliure i responsable en el marc de la complexa societat actual.
L’autonomia i l’autogestió de l’estudiant no impliquen que l’aprenentatge sigui una experiència solitària, al contrari, la figura de l’aprenent emancipat desplega el seu potencial dins d’una xarxa de connexions que inclou el docent i els companys de curs com a interlocutors immediats, però que es pot estendre més enllà de l’aula fins a incloure d’altres agents. L’autonomia es tradueix en una major capacitat per a esdevenir un node actiu d’aquesta xarxa, que els dissenys pedagògics basats en les noves tecnologies han de saber fomentar.