3.2. Cap a la convergència
La generalització de les tecnologies digitals ha difuminat progressivament les fronteres que separaven l’educació virtual de la presencial, fins al punt que ambdós models tendeixen avui a convergir (Sangrà, 2010). Això passa no només perquè s’hagin desenvolupat modalitats d’aprenentatge mixt (blended learning), sinó, sobretot, perquè la innovació educativa afavorida per la tecnologia té tendència a introduir-se en ambdós models. Aquest fet els fa cada vegada més propers en aspectes clau: major protagonisme de l’alumne, evolució del rol del docent cap a una funció de guia, increment i diversificació dels continguts i de les fonts d’informació, i centralitat de la interactivitat, el treball col·laboratiu i les dinàmiques participatives en detriment de models unidireccionals i de transmissió.
L’educació en línia, escassament interactiva en els seus inicis, ha anat incorporant eines, espais i dinàmiques col·laboratives. Per més que es mantingui la distància física, la comunicació, la interacció i el caliu humà de les interaccions cara a cara avui també són presents en els entorns virtuals. La fredor i l’isolament atribuïts als primers desenvolupaments de l’e-learning ja són història: actualment l’aprenent és un actor participatiu i multiconnectat, immers en un oceà de relacions.
Al seu torn, les eines digitals són cada vegada més presents en l’ensenyament presencial. Com assenyala Ros (2011), la tecnologia ja no és patrimoni exclusiu de la formació en línia, sinó que tota modalitat formativa tendeix a incorporar-la. La virtualitat està present de manera cada vegada més generalitzada en l’activitat diària d’ensenyar i d’aprendre, igual com ho està en altres àmbits de la vida.
Així, doncs, en un escenari en què l’ús intensiu de la tecnologia és present en totes les modalitats d’aprenentatge, les competències de l’estudiant virtual i les de l’estudiant en modalitat presencial tendeixen a aproximar-se cada vegada més. Dominar l’ús de les principals eines socials, comunicar-se i gestionar continguts amb elles, treballar en col·laboració en un entorn en línia, o ser capaç de trobar informació rellevant mitjançant un cercador especialitzat són habilitats bàsiques tant per a l’estudiant en línia com per a l’estudiant d’uns estudis presencials.