4. Tendències de l’aprenentatge en l’era digital

4.2. Aprenentatge al llarg i ample de la vida

Font: Clem Onojeghuo a unsplash.com

L’aprenentatge ja no es limita a una franja concreta d’edat ni es desenvolupa únicament en les institucions educatives convencionals (escoles, instituts, universitats…). Avui aprenem «al llarg i l’ample de la vida» (Castañeda i Adell, 2013), és a dir, a qualsevol edat i en diversos àmbits i situacions.

A diferència del que passava en societats tradicionals, la quantitat de coneixements acumulats per una persona actualment ja no és un factor determinant per al seu desenvolupament personal i professional. Ara que la informació és abundant i fàcilment accessible, adquireix una importància determinant la capacitat d’aprendre de manera permanent. Aquesta capacitat per a l’aprenentatge i l’adaptació al llarg de tota la vida és clau per a encarar amb garanties els reptes i les oportunitats que ens planteja l’actual context social, marcat pel canvi i la complexitat.

El Parlament i el Consell Europeu (2006) estableixen vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent. Entre elles hi ha les competències digitals, que van molt més enllà de l’habilitat per a utilitzar les TIC com a instruments, i inclouen valors, creences, coneixements, capacitats i actituds per a fer un ús adequat de la tecnologia, amb la finalitat de construir coneixement (Gutiérrez, 2011).

D’acord amb Ferrari (2012), les competències digitals són un dret de l’ésser humà, que inclou, a més de la capacitat per a emprar eficientment la tecnologia, altres competències relacionades amb la gestió de la informació, la col·laboració, la comunicació i compartició d’informació, la creació de continguts i de coneixement, l’ètica i la responsabilitat, així com l’avaluació i la solució de problemes.

L’ús de les tecnologies digitals i de la web social i la proliferació dels dispositius mòbils faciliten extraordinàriament l’accés a tot tipus de continguts, arreu i en tot moment. Així, l’aprenentatge pot esdevenir omnipresent, ubic (Ros, 2011, Ehlers, 2009).

Des dels seus inicis, internet ha permès a múltiples usuaris accedir a continguts, serveis i entorns de comunicació des de diferents ubicacions i a qualsevol hora. Aquesta capacitat de superar les barreres del temps i l’espai ha fet un pas més amb la generalització dels dispositius mòbils (telèfons intel·ligents, tauletes, ultraportàtils…).

Al voltant d’aquests dispositius s’ha desenvolupat tot un univers d’eines i de serveis (aplicacions, geolocalització, realitat augmentada, emmagatzematge al núvol, etc.), així com noves metodologies que busquen aprofitar-ne el potencial didàctic, conegudes com a mobile learning (m-learning) o aprenentatge mòbil. L’ús d’aquestes noves eines i metodologies incrementa en gran mesura els llocs, els moments i les oportunitats per a aprendre.