05 Xarxes socials

Descripció

Anteriorment, hem introduït el concepte de les xarxes socials a l’aula mitjançant el mobile learning.

Ara és el moment de definir els avantatges de la introducció de les xarxes socials a l’aula:

  • Són eines interactives.
  • Afavoreixen el desenvolupament de competències tecnològiques.
  • Fomenten la cerca d’informació.
  • Permeten el treball en equip.
  • Permeten crear identitat digital.
  • Impulsen la creativitat digital.

Els avantatges (i els inconvenients) de les xarxes socials a l’aula estan directament relacionats amb el paper dels docents i amb la comunicació entre el centre escolar i els pares i les mares de l’alumnat. Cal consensuar els temps i les activitats en les quals es poden aplicar les xarxes socials. A continuació, es mostra una llista d’usos educatius de les xarxes socials:

  • Usos educatius de Facebook: creació de grups privats per a l’entorn de l’aula, administrats i moderats pel personal docent. Es pot compartir contingut, generar debats, generar un calendari de continguts i publicacions, donar accés als pares i a les mares…
  • Usos educatius deTwitter: creació d’activitats de cerca i selecció d’informació, així com la identificació de notícies falses. Es poden fomentar jocs de pistes i d’endevinalles amb l’alumnat. Aquesta xarxa social incentiva la creativitat i el procés de síntesi a causa de la seva limitació en el nombre de caràcters.
  • Usos educatius d’Instagram: és la xarxa social preferida pels adolescents. Es poden generar activitats a l’aula, com la publicació d’imatges i la creació d’àlbums per a resumir una activitat, la generació de vídeos en directe…
  • Usos educatius d’Snapchat: es poden promoure tasques relacionades amb pistes, fomentant la participació, la col·laboració i el treball en equip.
  • Usos educatius deYouTube: creació d’un canal per a publicar continguts visuals, creació de vídeos…

Exemples

A banda de Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat o YouTube, hi ha altres xarxes socials. Algunes d’elles van adreçades a l’àmbit educatiu. A continuació, es mostren alguns exemples:

1) Leoteca: és una xarxa social en la qual l’alumnat, el professorat i les mares i els pares comparteixen l’afició pels llibres i per la lectura.

2) Interuniversidades: xarxa social per a estudiants i universitats d’arreu del món. També ofereix un test d’orientació per a l’alumnat que no sap què estudiar.

3) Cibercorresponsales: xarxa social de menors de 18 anys en la qual expliquen el que pensen, allò que els amoïna…

4) Internet en el aula: xarxa social docent de l’INTEF (Institut Nacional de Tecnologies Educatives i Formació del professorat), en què comunitats de professorat comparteixen les seves experiències i els recursos per a la inclusió d’internet a l’aula.

 

5) The Capsuled: xarxa social per a famílies, escoles i experts en educació i innovació pedagògica.

6) Brainly: xarxa especialitzada en l’àmbit de l’aprenentatge social i l’e-learning, ja que es fonamenta en l’intercanvi de coneixements i d’idees, i en l’ajuda mútua.

7) Docsity: xarxa social educativa que permet consultar apunts, notícies i vídeos vinculats a diferents matèries.

8) Edmodo: plataforma que permet la comunicació entre l’alumnat i el professorat en un entorn tancat i privat en format microblogging, creat per a un ús específic en educació.

9) Eduskopia: espai per a la reflexió i el debat que convida la comunitat educativa a generar noves idees de manera col·laborativa, així com a posar-les en pràctica.

Recursos

Alonso, S.; Alonso, M. M. (2014). «Las redes sociales en las universidades españolas».Vivat Academia (vol. 17, núm. 126, pàg. 54-62). Recuperat a: http://www.vivatacademia.net/index.php/vivat/article/download/553/78

Cabero, J.; Barroso, J.; Llorente, M. C.; Yanes, C. (2016). «Redes sociales y Tecnologías de la Información y la Comunicación en Educación: aprendizaje colaborativo, diferencias de género, edad y preferencias». Revista de Educación a Distancia (vol. 51, núm. 1, pàg. 1-23).

Cabeza, L.; González, N. (2013). «Redes sociales y docencia universitaria: el caso de facebook». Revista de Ciencias de la Educación (núm. 234, pàg. 199-217). Recuperat a: http://gide.unileon.es/admin/UploadFolder/rce_2013.pdf

Camacho, M. (2010). «Las redes sociales para enseñar y aprender». A: L. Castañeda (ed.). Aprendizajes con redes sociales: Tejidos educativos para los nuevos entornos (pàg. 90–104). Sevilla: Editorial MAD.

Cruz, I. (2016). «Percepciones en el uso de las redes sociales y su aplicación en la enseñanza de las matemáticas». Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación (núm. 48, pàg. 165-186).

Prendes, M. P.; Gutiérrez, I.; Castañeda, L. (2015). «Perfiles de uso de redes sociales: estudio descriptivo con alumnado de la Universidad de Murcia». Revista Complutense de Educación (núm. 26, pàg. 175-195).

Túñez, M.; Sixto, J. (2012). «Las redes sociales como entorno docente: análisis del uso de facebook en la docencia universitaria». Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación (núm. 47, pàg. 77-92).

Wodzicki, K.; Schwämmlein, E.; Moskaliuk, J. (2012). «“Actually, I Wanted to Learn”: Study-related knowledge exchange on social networking sites». Internet and Higher Education (vol. 15, núm. 1, pàg. 9–14).

Entorn d’experimentació, innovació i recerca educativa en l’àmbit digital del màster d’Educació i TIC (e-learning) de la UOC: http://meticlab.uoc.edu/