03 Realitat virtual

Descripció

La realitat virtual està totalment vinculada al mobile learning. L’interès per la realitat virtual va en augment, i la universalització dels dispositius mòbils ha facilitat l’accés a la realitat virtual a tothom.

Per tant, podem teletransportar-nos a altres espais totalment virtuals. Aquesta modalitat immersiva caracteritza la realitat virtual actual i és diferent de la connotació immersiva emprada anteriorment, en la qual l’usuari utilitzava dispositius connectats directament a l’ordinador (auriculars, guants, altaveus…) (Escartín, 2000). Normalment es pot confondre amb la realitat augmentada, però són termes totalment diferents, ja que la realitat augmentada fa referència a la combinació d’elements del món real i d’elements del món virtual (Moreno i Leiva, 2017). A més, la realitat augmentada reconeix els elements virtuals per sistemes de posicionament o mitjançant tècniques de reconeixement d’imatges.

Otero i Flores (2011) destaquen tres característiques principals de la realitat virtual en l’àmbit educatiu:

• Facilita l’aprenentatge constructivista.
• Proveeix formes alternatives d’aprenentatge.
• Possibilita la col·laboració entre estudiants més enllà de l’espai físic.

A part d’aquestes característiques, se’n poden destacar d’altres, com ara el cas de l’augment de la motivació i l’interès en els estudiants, i el desenvolupament de la competència digital (Cuesta i Mañas, 2016).

Exemples

Alguns exemples d’utilització de la realitat virtual en el procés d’ensenyament-aprenentatge són els següents:

1) Expeditions Pioneer: aplicació de Google. Permet transportar l’alumnat a viatges virtuals (Antàrtida, Estació Espacial Internacional…) sense sortir de l’aula.

2) Cerevrum i Unimersiv: són exemples de projectes educatius que permeten transportar l’aula a l’època dels dinosaures, a l’antiga Atenes o fer una visita virtual de l’atles del cos humà.

Recursos

Cabero, J.; Fernández, B.; Marín, V. (2017). «Dispositivos móviles y realidad aumentada en el aprendizaje del alumnado universitario». RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (vol. 20, núm. 2, pàg. 167-185).

Cañellas, A. (2015). «Formaciones de introducción a la Realidad Virtual Inmersiva y de creación de contenidos VR con Unity 3D. Algunas experiencias». Comunicación y pedagogía: Nuevas tecnologías y recursos didácticos (núm. 287-288, pàg. 82-86).

Castilla, P. (2012). «Entornos museísticos: nuevas tecnologías expositivas». TELOS: cuadernos de Comunicación e innovación (núm. 90, pàg. 87-96).

Costa, O. (2016). «Explorando el universo sin moverse del aula: una experiencia con las Google Cardboard». Comunicación y pedagogía: Nuevas tecnologías y recursos didácticos (núm. 295-296, pàg. 43-45).

Escartín, E. R. (2000). «La realidad virtual, una tecnología educativa a nuestro alcance». Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación (núm. 15, pàg. 5-21).

Instituto nacional de tecnologías educativas y de formación del profesorado de España (INTEF) (2017). Marco Común de Competencia Digital Docente. Espanya: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Moreno, N. M.; Leiva, J. J. (2017). «Experiencias formativas de uso didáctico de la realidad aumentada con alumnado del grado de educación primaria en la Universidad de Málaga». Edmetic, Revista de Educación Mediática y TIC (vol. 6, núm. 1, pàg. 81-104). Recuperat a: https://doi.org/10.21071/edmetic.v6i1.5809

Otero, A.; Flores, J. (2011). «Realidad virtual: Un medio de comunicación de contenidos. Aplicación como herramienta educativa y factores de diseño e implantación en museos y espacios públicos». Icono 14. Revista de Comunicación Audiovisual y Nuevas Tecnologías (vol. 9, núm. 2 , pàg. 185-211).

Google Expeditions. Realidad virtual y educación: https://www.youtube.com/watch?v=LKyHg-31jHM

Realidad virtual y educación: https://www.youtube.com/watch?v=g0yETWVlPfU