02 Analítiques de l’aprenentatge (learning analytics)

Descripció

En el context educatiu actual, les experiències d’ensenyament i aprenentatge es duen a terme utilitzant recursos TIC d’una manera constant. No és important si l’ensenyament es desenvolupa presencialment o a distància. Els recursos tecnològics solen estar d’una manera o d’una altra.

Quan els estudiants interaccionen en l’entorn virtual mitjançant les aplicacions en línia (xarxes socials, fòrums, entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge…), tota l’activitat queda registrada en els servidors, en els anomenats «logs del sistema». Alguns entorns ens permeten, posteriorment, obtenir estadístiques més o menys elaborades sobre el rendiment de l’usuari i el grau d’interacció amb la resta de membres (nombre de connexions, nombre de missatges enviats…), però hi ha una altra informació que es perd i no pot utilitzar-se per falta de registre.

Les analítiques d’aprenentatge són tècniques d’anàlisi de dades que provenen de l’àrea de coneixement informàtic anomenada «mineria de dades», des d’on s’obté coneixement partint de les dades enregistrades pels sistemes de computació, tant de manera automàtica com de manera manual, per part de l’usuari.

Els entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge, com ara Moodle, incorporen complements d’analítiques d’aprenentatge per a presentar informació molt útil de l’activitat que els estudiants desenvolupen en la plataforma.

Tot i així, no tots els aprenentatges tenen lloc en un entorn tancat i formal. Molts d’ells es desenvolupen en multitud de contextos i d’una manera informal. La segona situació dificulta que aquest aprenentatge quedi registrat i pugui ser validat pel docent. Per exemple, com pot saber un professor si un grup d’alumnes ha negociat uns acords de treball mitjançant una aplicació de missatgeria mòbil? I la lectura d’un llibre o la visita a una pàgina web temàtica? Com es pot observar, hi ha certa part de l’aprenentatge que queda fora del control de l’avaluació només pel fet de produir-se fora de l’entorn tancat en què la institució educativa duu a terme l’ensenyament formal (Moodle, Edmodo, Chamilo…).

Per a donar resposta a aquesta necessitat, ha sorgit un nou estàndard anomenat «Experience API» (xAPI), que permet registrar tota l’activitat que es duu a terme en multitud d’entorns gràcies al fet d’utilitzar el mateix llenguatge informàtic. El nombre d’aplicacions que utilitzen aquest estàndard és cada vegada més alt. Moodle, per exemple, té una versió disponible a: https://moodle.org/plugins/view/mod_tincanlaunch

 

Exemples

La UOC és una universitat que ofereix un conjunt d’ensenyaments 100% en línia. Moltes de les assignatures que imparteix la universitat en els graus requereixen competències vinculades al treball col·laboratiu per part de l’estudiant. Tot i així, els docents encarregats del seguiment i de l’avaluació dels estudiants han de fer un control de les activitats grupals per a conèixer de prop el nivell de rendiment individual de cada estudiant. Només així s’aconsegueix una avaluació personalitzada. Malgrat tot, el seguiment de les activitats grupals és complex quan el nombre d’estudiants per aula és elevat, sobretot per a aquelles activitats relacionades amb la interacció comunicativa asíncrona (fòrums, debats…).

En aquest cas, el professorat de la universitat (Cerro i altres, 2016) empra eines d’analítiques de l’aprenentatge per a mesurar el grau d’interacció comunicativa dels seus estudiants i, fins i tot, per a comprendre l’estructura del diàleg i dels missatges intercanviats, al marge de l’anàlisi del contingut que es fa posteriorment.

Per al docent és important conèixer el contingut dels missatges publicats per cada estudiant i saber si ha participat regularment, si ha seguit les pautes de l’activitat…, però abans d’entrar a valorar-ne el contingut, cal conèixer l’estructura de l’espai de comunicació i el seu desenvolupament, per exemple:

• Quin és l’índex de popularitat de cada estudiant? (nombre de respostes rebudes en els seus missatges dividit entre el nombre de respostes totals de l’espai de comunicació)
• Quants fils de conversa diferents s’han generat en l’espai de comunicació?
• Quin grau de dispersió comunicativa hi ha en l’espai de comunicació? (pocs fils amb moltes respostes o molts fils amb poques respostes)

Aquest tipus de preguntes ajuda a comprendre millor com es desenvolupa l’activitat abans d’entrar a valorar, un per un, el contingut dels missatges i, per a la seva comprensió, els professors poden utilitzar una tècnica anomenada «anàlisi de xarxa social» en la qual es genera una representació visual mitjançant una grafia de nodes en què cada node correspon a un missatge d’un estudiant, i les fletxes que els uneixen representen els vincles de resposta.

Gràcies a aquestes representacions visuals, els professors de la universitat poden conèixer el desenvolupament del debat abans que finalitzi, i oferir l’oportunitat de dinamitzar els espais de comunicació per a aconseguir la implicació de tots els membres del grup i fomentar el diàleg i la reflexió al voltant de diferents temes d’interès.

Recursos

Definició d’analítiques de l’aprenentatge: https://es.wikipedia.org/wiki/Learning_analytics

Vídeo introductori sobre Learning Analytics (per Linda Castañeda): https://www.youtube.com/watch?v=IheR_1txGo0

Cerro, J. P.; Guitert, M.; Romeu, T. ( 2016). «Uso de las analíticas del aprendizaje en entornos colaborativos en línea». Revista del Congrés Internacional de Docència Universitaria Internacional. Disponible a: https://www.cidui.org/revistacidui/index.php/cidui/article/view/861/819

D’Aquin, M.; Jay, N. (2013). «Interpreting Data Mining Results with Linked Data for Learning Analytics: Motivation, Case Study and Directions». A: Proceedings of the Third International Conference on Learning Analytics and Knowledge (pàg. 155-164). ACM. Disponible a: http://oro.open.ac.uk/36660/1/lak2013.pdf