Descripció
MOOC és l’acrònim en anglès de Massive Online Open Course. Els MOOC són l’evolució de l’educació oberta a internet. De manera contínua, més de 700 universitats d’arreu del món ofereixen milers de cursos en línia gratuïts.
La seva història comença l’any 2008, de la mà de George Siemens i Stephen Downes, que van crear el primer MOOC: Connectivism and Connective Knowledge. Sorpresos per l’acollida que va tenir, van continuar oferint molts cursos en obert. Però el cas de Sebastian Thrun va contribuir a una major expansió del nombre d’iniciatives i de seguidors dels MOOC, ja que va crear, l’any 2011, un curs en línia sobre intel·ligència artificial que va atraure més de 160.000 estudiants.
La gran força dels MOOC resideix en la capacitat d’unir nodes de coneixement. Des d’un punt de vista connectivista, com més gran sigui el nombre de nodes, més possibilitats d’aprenentatge hi ha en un curs determinat.
Les característiques d’un MOOC són les següents:
- No tenir limitació en les matriculacions.
- Poder seguir-lo en línia.
- Ser de caràcter obert i gratuït.
Tot i que els MOOC es veien amb desconfiança i escepticisme, el desenvolupament del pensament crític, raonament, treball col·laboratiu i autonomia en el moment d’aprendre, a poc a poc, han aconseguit canviar aquesta visió.
Els MOOC també han impactat en el món laboral, ja que cada vegada més les organitzacions valoren que el professional tingui estudis en línia, i accepten credencials alternatives a un títol tradicional.
Tal com indica la Dra. Sara Osuna-Acedo (2018), la realitat és que les dues apostes inicials del primer MOOC de Siemens i Downes, basades en la construcció d’aprenentatge participatiu i connectivista, no s’han assolit. Dels models tradicionals basats en el connectivisme, els cMOOC (Yeager, Hurley-Dasgupta i Bliss, 2013; Wenqiang, 2012), o en el conductisme i cognitivisme, els xMOOC (Daniel, 2012; Yousef i altres, 2015), s’ha arribat a un moment en què hi ha múltiples i diferents modalitats. Una de las últimes propostes ha estat el model sMOOC (Social Massive Open Online Course). La «s» correspon a dos termes: social(perquè potencien les interaccions en l’aprenentatge) i seamless(sense ruptures, perquè són accessibles de manera constant) (Camarero-Cano i Cantillo-Valero, 2016). Tot i així, actualment es parla del model tMOOC o transferMOOC, que té com a objectiu que els participants, mitjançant el treball col·laboratiu, adquireixin les competències necessàries per a posar en pràctica totes les eines, els mètodes d’aprenentatge, el sistema de coavaluació…
Exemples
A continuació, es mostra un directori de plataformes que ofereixen MOOC:
1) UOC:
2) Coursera:
3) edX:
4) Udacity:
5) MiriadaX:
Tot seguit, es mostren diferents cercadors de MOOC:
1) MOOC.es:
2) Open Education Europa:
3) Course Buffet:
Recursos
Aguaded, I. (2013). «La revolución MOOCs, ¿una nueva educación desde el paradigma tecnológico?». Comunicar (núm. 41, pàg. 7-8).
Baggaley, J. (2014). «MOOC postscript». Distance Education (vol. 35, núm. 1, pàg. 126-132).
Conole, G. (2013). «MOOCs as Disruptive Technologies: Strategies for Enhancing the Learner Experience and Quality of MOOCs». RED (núm. 39, pàg. 1-18).
Martí, J. (2012). Tipos de MOOCs. Recuperat a: http://www.xarxatic.com/tipos-de-moocs/
Martínez, F.; Rodríguez, M. J.; García, F. (2014). «Evaluación del impacto del término “MOOC” vs. “Elearning” en la literatura científica y de divulgación». Revista de Currículum y Formación del Profesorado (vol. 18, núm. 1, pàg. 186-201).
Roig, R.; Mengual-Andrés, S.; Suárez, C. (2014). «Evaluación de la calidad pedagógica de los MOOC. Profesorado». Revista de Currículum y Formación del Profesorado (vol. 18, núm. 1, pàg. 27-41).
Vázquez-Cano, E.; López, E.; Sarasola, J. L. (2013). La expansión del conocimiento en abierto: los MOOC. Barcelona: Octaedro.