08 Flipped classroom o classe invertida

Descripció

Flipped Classroom o classe invertida és un mètode d’ensenyament que, com el seu nom indica, consisteix a invertir el sistema educatiu tradicional. Proposa que l’alumnat estudiï i prepari les lliçons fora de classe, accedint des de casa als continguts de les assignatures perquè, després, facin els deures i puguin interactuar i realitzar activitats més participatives, analitzar les idees, debatre entre ells… Tot això amb el suport de les noves tecnologies i amb un professor que actua de guia.

Els impulsors d’aquesta nova manera de veure el procés d’ensenyament-aprenentatge són els professors nord-americans Jon Bergmann i Aaron Sams (2007), de la Clintondale High School.

Alguns dels avantatges de la classe invertida són els següents:

  • Converteix l’alumnat en protagonista del seu aprenentatge.
  • Hi ha més temps per a resoldre dubtes i consolidar coneixements a classe.
  • Permet atendre la diversitat de l’aula.
  • Fomenta un aprenentatge més profund i significatiu.
  • Afavoreix el desenvolupament de les competències mitjançant el treball individual i col·laboratiu.
  • Motiva l’alumnat.

A continuació, es mostra com aplicar la metodologia de la classe invertida en deu passos:

  1. Programació: selecció del tema a tractar i definició dels objectius d’aprenentatge i de les competències que s’han desenvolupat. Cal planificar les sessions.
  2. Preparació de materials que ajudaran l’alumnat a familiaritzar-se amb els conceptes del tema.
  3. Visualització i lectura de materials a casa
  4. Disseny de les sessions de classe: desenvolupament d’activitats individuals i grupals de diferents nivells per a atendre la diversitat de l’aula.
  5. Resolució de dubtes: dedicar els primers minuts de classe a repassar el qüestionari enviat a l’alumnat i a repassar dubtes.
  6. Activitats de consolidació: consolidar els conceptes adquirits mitjançant la realització d’activitats.
  7. Treball col·laboratiu: dedicar una o diferents sessions al treball col·laboratiu. Desafiar l’alumnat a resoldre un problema, elaborar un projecte, aprendre mitjançant l’experimentació, participar en un debat o dur a terme una investigació.
  8. Aprenentatge fora de l’aula: animar l’alumnat a treballar en equip més enllà de l’aula mitjançant entorns col·laboratius.
  9. Revisió i repàs del treball realitzat per l’alumnat i compartició dels treball amb la resta de l’aula.
  10. Avaluació i autoavaluació del treball de l’alumnat mitjançant una rúbrica en la qual figurin tots els objectius cognitius i competencials definits a l’inici.

Exemples

A continuació, es mostren algunes aplicacions que poden ajudar a la implantació de la metodologia de la classe invertida a l’aula:

1) Flipped Primary: disponible per a Android i per a iOS gratuïtament, és una aplicació que s’adreça a l’alumnat de primària per a treballar mitjançant vídeos explicatius (més de 2.000 vídeos per a diferents matèries). A final de cada unitat, s’inclouen concursos de preguntes.

2) EDPuzzle: permet retallar vídeos, inserir notes d’àudio o enregistrar la veu, localitzar un vídeo en diferents plataformes (YouTube, Vimeo…) o publicar vídeos propis. És possible comprovar quan l’alumnat ha visualitzat el vídeo, el temps que hi ha dedicat i verificar la seva resposta als qüestionaris.

3) ShowMe Interactive Whiteboard: aplicació que permet enregistrar tutorials en una pissarra i compartir-los en línia. Gratuït per a iOS i per a Android, tot i que disposa, també, de versions «premium».

4) Screencast-O-Matic: aplicació que permet enregistrar en vídeo tot allò que es fa a l’ordinador. Hi ha una versió gratuïta i una altra de pagament.

5) PlayPosit: disposa de més de 300.000 vídeos que permeten al professorat de qualsevol àrea treballar la metodologia de la classe invertida. També disposa d’un motor d’avaluació que permet conèixer el nivell de coneixement de l’alumnat.

6) Relay: una de les plataformes més completes per a publicar els vídeos a l’aula, compartir-los amb l’alumnat i crear proves d’avaluació.

7) GoClass: plataforma que permet que el professorat pugui crear les lliçons i enviar-les a l’alumnat. Hi ha una versió gratuïta i una de pagament. Aplicacions disponibles per a Android i per a iOS.

Recursos

Aidinopoulou, V.; Sampson, D. G. (2017). «An Action Research Study from Implementing the Flipped Classroom Model in Primary School History Teaching and Learning». Educational Technology & Society (vol. 20, núm. 1, pàg. 237–247).

Eryilmaz, M.; Ahmed, A. (2017). «An adaptive teaching model for Flipped Classroom». International Journal on Recent and Innovation Trends in Computing and Communication (vol. 5, núm. 7, pàg. 35-39).

Ferríz, A.; Sebastià, S.; García, S. (2017). «Clase invertida como elemento innovador en Educación Física: Efectos sobre la motivación y la adquisición de aprendizajes en Primaria y Bachillerato». A: R. Roig (Ed.). Investigación en docencia universitaria. Diseñando el futuro a partir de la innovación educativa (pàg. 211-233). Barcelona: Ediciones Octaedro.

Galindo-Domínguez, H. (2018). «Un meta-análisis de la metodología flipped classroom en el aula de educación primaria». EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa (núm. 63). Recuperat a: http://dx.doi.org/10.21556/edutec.2018.63.983

Kenneth, M. (2017). «The Flipped Classroom: Teaching the basic Science Process Skills to High-Performing 2nd Grade Students of Miriam College Lower School». IAFOR Journal of Education (núm. 5, pàg. 213-230).

Lucas, S.; García-Cubero, M. T.; Coca, M.; González-Benito, G.; Garrido, A.; Cartón, A.; Urueña, M. A. (2015). «Aprendizaje Basado en problemas y Flipped Classroom. Una experiencia de innovación docente en ingenierías del ámbito industrial» [ponència]. A: XXIII Congrés Universitari d’Innovació Educativa en els ensenyaments tècnics. València.

Segolsson, M.; Hirsh, Å.; Bäcklund, J. (2017). «The Flipped Classroom and Student Learning at Compulsory School in Sweden: A longitudinal Qualitative Study». Journal of Education and Practice (vol. 8, núm. 18, pàg. 77-86).