01 Aprenentatge mòbil (mobile learning o m-learning)

Descripció

El concepte mobile learning (m-learning) fa referència a un tipus específic d’aprenentatge electrònic en el qual el recurs tecnològic que s’utilitza per a accedir als continguts i a les activitats és un dispositiu mòbil, com és el cas dels telèfons intel·ligents, les tauletes… Aquesta tendència, més que a una tecnologia, fa referència a una metodologia d’ensenyament i aprenentatge que utilitza dispositius portàtils amb connectivitat sense fils com a vehicle per a desenvolupar-se.

Segons la UNESCO (2015), «l’aprenentatge mòbil, personalitzat, portàtil, cooperatiu, interactiu i ubicat en el context presenta unes característiques singulars que no té l’aprenentatge tradicional mitjançant l’ús d’instruments electrònics (e-learning). En el primer, el focus és l’accés al coneixement en el moment idoni, ja que la instrucció pot fer-se en qualsevol lloc i en tot moment. Per això, com a dispositiu d’ajuda en l’aprenentatge formal i informal, té un enorme potencial per a transformar les prestacions educatives i la capacitació.»

L’ús de dispositius mòbils amb finalitats educatives va íntimament lligat a la utilització d’aplicacions (apps) especialment dissenyades per a dispositius mòbils. Aquestes aplicacions han de complir una sèrie de requeriments bàsics, com ara ocupar poc espai de memòria, tenir un disseny que faciliti l’ús de pantalles tàctils, disposar d’una interfície gràfica adaptada a pantalles de dimensions reduïdes…

Les aplicacions utilitzades en m-learning solen centrar-se en interaccions freqüents però breus amb l’usuari (5 minuts o menys), emprant sistemes de navegació simples per a ser compatibles amb multitud de dispositius. Aquests usos de les aplicacions mòbils afavoreixen l’accés ràpid a la informació en el pla de consulta, per exemple. Una utilització molt elevada de l’m-learning implica el fet d’utilitzar diferents aplicacions educatives per a dur a terme un procés d’aprenentatge mitjançant el desenvolupament d’activitats que requereixin completar diferents tasques amb més d’una aplicació.

Un fet que constata la proliferació de l’educació en línia com una alternativa cada vegada més popular entre els estudiants és l’augment de plataformes d’ensenyament i aprenentatge que detecten si l’usuari hi ha accedit des d’un dispositiu mòbil, i que adapta la informació que presenta a les característiques del dispositiu.

A continuació, es mostra un vídeo en què s’analitzen el reptes de l’m-learning en l’ensenyament (2015): https://www.youtube.com/watch?v=AJbB685DqVU.

Segons les dades de l’informe Ditrendia de l’any 2017 sobre l’ús dels dispositius mòbils a Espanya, el nombre d’usuaris mòbils en l’àmbit mundial arriba als 4,9 milions, la qual cosa significa que el 66% de la població mundial utilitza un dispositiu mòbil, essent Espanya el país que lidera el rànquing amb una penetració total del 88%, seguida del Japó amb un 85%.

A més, segons l’article 111 de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, serà tasca dels centres educatius crear entorns virtuals d’ensenyament-aprenentatge que creïn una extensió de l’aula en el temps i l’espai.

Per tant, cal treballar amb plantejaments inclusius que fomentin, gradualment, l’ús de dispositius mòbils en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Tot i així, cal tenir en compte dos elements imprescindibles perquè la implantació i l’ús siguin efectius:

  • Cal la formació del personal docent en l’ús de recursos i eines TIC.
  • És imprescindible que l’alumnat sigui instruït en l’ús correcte del dispositiu mòbil.

Alguns dels avantatges de la utilització del mòbil a l’aula són els següents:

  • Eliminar la presència del mòbil seria artificial i, per tant, val més ser conseqüents amb la realitat.
  • Desenvolupament de la competència digital, promovent el pensament crític com, per exemple, en la cerca d’informació.
  • Promoció de l’autonomia i l’autocontrol de la connectivitat.
  • Augment de la creativitat i de la imaginació.
  • Permet fer tasques «connectats» o «desconnectats» i, per tant, fomenta l’aprenentatge asincrònic.
  • Permet dur a terme un seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant la monitorització que ofereixen les aplicacions mòbils.
  • Utilització d’aplicacions i de recursos digitals, així com el foment de l’ús pedagògic del WhatsApp.
  • Estalvi en inversió en relació amb ordinadors o aules d’informàtica.
  • Microensenyament i microaprenentatge: mitjançant l’ús de les xarxes socials, l’alumnat fa un aprenentatge informal i constant.

Relacionat amb aquest últim punt (microensenyament i microaprenentatge), no es pot parlar d’m-learning sense parlar de les xarxes socials. Parlarem més endavant de les xarxes socials, però no podem obviar la relació entre aquests conceptes, ja que abans de començar a treballar amb el mòbil a l’aula cal planificar activitats per a aconseguir una alfabetització mediàtica constant, emprant èticament les xarxes socials i estudiant-ne els mals usos per a evitar que interfereixin en l’estudi. Les xarxes socials ens han de servir com a element de comunicació entre el docent, la família i l’alumnat, creant una comunitat per a compartir i generar continguts.

Exemples

El següent exemple d’aplicació de l’m-learning és una proposta fictícia de diverses activitats aplicables en multitud de contextos en les quals es requereixi l’ús de dispositius mòbils. La proposta consisteix a escollir un dels usos que es detallen per a desenvolupar una activitat d’aprenentatge sobre determinades competències que ja hagin estat treballades en el pla conceptual:

  • La càmera de fotos que incorporen els dispositius pot utilitzar-se per a il·lustrar treballs fets en línia. També pot ser utilitzada per a capturar imatges d’apunts o d’esquemes de pissarra en comptes de fer-ho manualment.
  • L’enregistradora de sons capacita els estudiants per a crear els seus podcasts com a tasca d’avaluació. Així mateix, l’alumnat podrà reproduir àudios d’utilitat, com és el cas dels audiollibres, converses en altres idiomes…
  • L’enregistradora de vídeo també ens permet enregistrar treballs per a ser presentats, com ara proves de laboratori o activitats semblants, així com incloure experiències fora de l’aula (sortides culturals, experiments, treballs de camp) en treballs d’avaluació.
  • Així mateix, es poden instal·lar multitud d’aplicacions mòbils (apps) amb diverses finalitats: des de la possibilitat de comunicar-nos (WhatsApp) fins a la capacitat de geolocalitzar un punt en l’espai, o bé la consulta d’enciclopèdies especialitzades.

Aplicacions per a organitzar el contingut: a causa de la gran quantitat d’informació que es pot aconseguir a internet, calen aplicacions per a organitzar el contingut, classificar-lo per categories i poder emmagatzemar-lo de manera ordenada per a recuperar-lo ràpidament. Tenim aplicacions com ara Feedly, Scoop.it, Flipboard

Scanbot: possibilitat de disposar d’un escàner al mòbil. Ens permetrà guardar una pàgina d’un escrit o d’un llibre i accedir-hi posteriorment de manera àgil.

Evernote: hem de poder ensenyar l’alumnat a organitzar-se mitjançant recordatoris, notes, àudios… Aquest hàbit serà molt útil per a la vida personal i professional. Evernote és un bon exemple d’aplicació per a aconseguir-ho perquè permet classificar els recordatoris per categories i etiquetes.

Recursos

Al Hamdani, D. S. (2013). «Mobile Learning: A Good Practice». Procedia – Social and Behavioral Sciences (núm. 103, pàg. 665-674).

Brazuelo, F.; Gallego, D. J. (2014). «Estado del Mobile Learning en España». Educar em Revista (núm. 4, pàg. 99-128). Recuperat a: http://www.scielo.br/pdf/er/nspe4/0101- 4358-er-esp-04-00099.pdf

Cantillo, C.; Roura, M.; Sánchez, A. (2012). Tendencias actuales en el uso de dispositivos móviles en educación. Recuperat de http://www.educoas.org

Fombona, J.; Pascual, M. A. (2013). «Beneficios del m-learning en la educación superior». Educatio Siglo XXI (vol. 31, núm. 2, pàg. 211-234). Recuperat a: http://revistas.um.es/educatio/article/view/187171/15427

Huffman, W. B.; Hahn, S. (2015). «Cognitive Principles in Mobile Learning Applications». Psychology (pàg. 456-463).

Quicios, M. P. (2015). «Los dispositivos digitales móviles en educación superior: usos y experiencias». A: E. Vázquez; M. L. Sevillano (coord.). Dispositivos digitales móviles en educación: el aprendizaje ubicuo (pàg. 49-66). Madrid: Narcea.

MOBILE LEARNING, Tecnologías relacionadas a la educación: https://www.youtube.com/watch?v=3AapEVcnbK0

Introducción al aprendizaje móvil («m-Learning» o «mobile learning»): https://www.youtube.com/watch?v=dKLe9rGwNQQ

Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils en l’aprenentatge? https://www.fbofill.cat/sites/default/files/InformeBreu58.pdf