1. Introducció

Les tecnologies digitals han introduït canvis profunds i molt profitosos en diferents contextos educatius. En d’altres, per contra, estan molt lluny de poder desplegar tot el potencial. Sovint són l’immobilisme i els recels cap a la tecnologia, ben vius encara en molts àmbits dins i fora dels centres educatius, els que posen impediments a la innovació tecnopedagògica. D’altres vegades, les iniciatives innovadores fracassen perquè obeeixen a apostes poc reflexives que, enlluernades per les tecnologies més punteres, deixen de banda els plantejaments pedagògics.

L’única cosa segura és que les tecnologies digitals han vingut per a quedar-se, no només a les aules, presencials o virtuals, sinó en pràcticament tots els àmbits de la vida, modificant profundament la manera com ens comuniquem, treballem, gaudim del temps d’oci o aprenem.

El ritme vertiginós amb què se succeeixen molts dels canvis tecnològics i socials pot arribar a desbordar, en molts casos, la capacitat d’adaptació dels agents implicats en el món educatiu.

L’objectiu d’aquest material va en aquest sentit. Presentarem una descripció detallada d’un conjunt de tendències tecnopedagògiques emergents, amb un gran potencial per a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Exposarem els usos emergents de les tecnologies digitals en educació amb les principals característiques i modalitats de cada tendència, il·lustrant-les amb exemples concrets d’aplicació. Però no ens volem limitar a presentar un simple catàleg de ginys tecnològics, sinó acompanyar-lo d’unes consideracions pedagògiques que convidin a la reflexió i puguin orientar a l’hora d’implementar adequadament aquests nous recursos.